Mai sortirà de la meva boca una desqualificació general de la política. Més que res perquè, quan fracassa, la seva alternativa és la selva. O la guerra. Però la desafecció amb la política avança perquè hi ha moments en què s’exigeix un esforç titànic per escalar la muntanya de descrèdit que construeixen alguns dels seus protagonistes. Per exemple, les repugnants revelacions del que tramava la mal anomenada «policia patriòtica» per soscavar l’independentisme català, amb tot un ministre de l’Interior al capdavant de les operacions. Per a algú com Jorge Fernández Díaz, que condecorava verges i cristos, va haver de suposar tot un sacrifici incomplir el vuitè manament: «No diràs fals testimoni ni mentiràs». Els seus tripijocs amb Villarejo són de traca. I la pregunta és: ¿en quedaran impunes? O ¿de debò Rajoy no en sabia res?