El risc d’involució hi és, per Rosa Paz

Cap al final del seu mandat, un periodista va preguntar al president republicà Dwigth Eisenhower si havia comès algun error en el temps que havia estat a la Casa Blanca. «Sí, dos, i tots dos s’asseuen en el Tribunal Suprem», va respondre. Eisenhower va nomenar dos jutges conservadors per a l’Alt Tribunal, Earl Warren i William Brennan, però tots dos, per a decepció de qui els va nomenar, es van mostrar tan progressistes en les seves resolucions que estan considerats entre els deu més liberals de tots els temps. Aquesta no és una equivocació que cometés, tanmateix, Donald Trump. Ell va seleccionar acuradament els tres magistrats ultraconservadors que va designar per a aquest òrgan, compost per les 9 persones amb més poder polític dels Estats Units, més fins i tot que el president, com s’ha demostrat aquests dies. Trump sabia que els tres jutges que va nomenar, i que inclinarien la balança a favor de la dreta ultrareligiosa, no el decebrien. Així que per 6 vots a 3, divendres passat aquests magistrats, obertament antiavortistes, van decidir acabar amb el dret a l’avortament. L’expresident va definir com «una decisió de Déu» el que, pel que se sap, és la decisió de 6 persones en contra de l’opinió de més del 60% dels nord-americans. L’ocorregut als Estats Units és greu perquè suposa una involució en les llibertats civils que les dones van conquerir fa 49 anys en aquell país i perquè pot tenir repercussions en altres democràcies. De fet, la lliçó més clara que s’extreu de la resolució del Suprem nord-americà és que no es pot donar per descomptat que els drets i llibertats conquerits amb molt d’esforç són irreversibles. Tot i que hagin passat dècades des que es van aconseguir i semblin tan assentats en la societat perquè ningú s’atreveixi a tocar-los. Les mateixes forces retrogrades que han aconseguit acabar allà amb l’avortament segur —d’avortaments n’hi continuarà havent, clandestins i en condicions d’insalubritat per a les dones— tenen també aquí representació en organitzacions civils, mitjans de comunicació i partits de la dreta. Sens dubte a Vox, però també en el PP, alguns dels dirigents dels quals són habituals en les manifestacions provida. No, per cert, Núñez Feijóo, i això pot ser, de moment, una garantia. Però hi ha un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra la llei de l’avortament del Govern Zapatero i ja hi va haver un intent de restringir al mínim aquest dret durant el Govern de Mariano Rajoy, tot i que aquell projecte de llei va decaure i va costar el lloc al llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. Els ultraconservadors espanyols van fracassar perquè els seus companys més liberals els van frenar, però això no significa que s’hagin rendit. Als EUA han trigat dècades, però ho han aconseguit controlant el Tribunal Suprem. Així que compte també aquí amb les maniobres per mantenir majories conservadores en les institucions judicials, per exemple, bloquejant-ne la renovació. Convé no oblidar que el risc d’involució sempre hi és.

El risc d’involució hi és

La lliçó més clara que s’extreu de la resolució del Suprem americà és que no es pot donar per descomptat que els drets i llibertats conquerits amb molt esforç són irreversibles

El més llegit