Érem al jaciment de Moixent o Bastida de les Alcusses, a València, un poblat iber que amb prou feines va tenir un segle de vida 400 anys abans de Crist. Hi van viure tres generacions. Poc sabem d’ells, tret que van haver de sortir ràpidament quan els seus carrers i vivendes van ser incendiats no per invasors estrangers, sinó per enemics d’un llogarret pròxim amb qui compartien idioma, costums, creences. Ningú va tornar a assentar-se en aquesta cimera plana i allargada que té unes vistes privilegiades sobre dues valls. La vegetació, la pluja i les torrenteres van cobrir muralles, patis, forns, magatzems, cisternes, molins, telers que van quedar intactes fins que el 1928, gràcies a un veí d’Ontinyent que havia detectat algunes pedrotes, van començar les excavacions.