El mínim que es pot dir, quatre dies després del diumenge electoral andalús, és que Juanma Moreno no ha restat, ha sabut sumar i fins i tot multiplicar, desbordant els càlculs més optimistes. Votants d’esquerres l’han recolzat per frenar Vox, als seus no els ha espantat, i de segur que hi haurà en la seva voluminosa majoria absoluta algun ultra que l’ha preferit a Macarena Olona, la candidata amb padrins però sense padró. Els partits d’esquerres han fet seva l’abstenció, criticant amb duresa qui va preferir anar-se’n a la platja abans que participar en la festa de la democràcia. Un diagnòstic infantil digne dels temps que corren. Últimament anem a les platges pròximes per estalviar gasolina, perquè és un oci refrescant i barat; aquest també és un element que s’ha de tenir en compte en l’anàlisi postelectoral. Un altre factor seria l’onada de calor sense posar l’aire condicionat per economitzar llum, fins que sues les ganes de tornar a confiar en els que no es van prendre la molèstia de presentar una candidatura progressista conjunta en temps i forma. I la inflació: pot ser que amb la capacitat d’estalvi minvant s’alliberi el vot captiu. Pedro Sánchez, és clar, no ha sumat, i el seu cap de llista, Juan Espadas, ha penalitzat, perquè per a això va ser designat, per no fer ombra. L’inquilí de la Moncloa ha promès «tornar a trepitjar el carrer», intenció que revela que fa un temps que està instal·lat confortablement al costat del ventilador, escoltant els qui li diuen que la culpa és de la sèrie de catastròfiques dissorts que ens assolen, i que també això passarà. El seu únic motiu per a l’optimisme, observant Feijóo tan crescut a destra, ha de ser adonar-se que el seu rival a sinistra no té millor panorama. La suma de Per Andalusia i Endavant Andalusia ha perdut 10 escons, i la setmana de Yolanda Díaz empitjora.