Encara segueixen allà. Blocs de formigó grocs o pals del mateix color que ens situen en l’emergència, que ens retenen en uns dies en què tot es va enfonsar, que ens recorden les xifres del dolor. Són nombrosos els carrers de Barcelona encara decorats per les ferides grogues de la pandèmia. L’any passat es va anunciar que anirien desapareixent gradualment fins al juny del 2022. Si es compleix l’anunci, falten molt pocs dies per al final. El virus continua entre nosaltres, però fa molt que no condiciona les relacions col·lectives. Allà hi ha els festivals multitudinaris, plens de públic, per burlar-se d’algunes de les mesures de l’anomenat urbanisme tàctic que encara condicionen l’espai compartit. Ja fa molt que la vida a casa, la feina o l’oci va recuperar el seu pols, però els carrers segueixen instal·lats en una sort de perpètua –i grotesca– provisionalitat.