L’arc de Sant Martí és un fenomen natural que té una extensa bibliografia iconogràfica. L’acumulació ordenada dels colors de l’espectre visible, arrenglerats, tots set, dalt del cel amb una precisió arquitectònica, ens ha meravellat des de sempre. Cadascú l’ha definit a la seva manera: arco iris, arcobaleno (l’arc que es forma amb el llampec), rainbow (el de la pluja), arc en ciel, i tots l’hem identificat com un prodigi de vitalitat, l’exuberància d’un tot que es desfà en variacions sense deixar de ser el tot d’on surten i conflueixen els colors. Els ciclistes i les ciclistes que guanyen el Mundial l’exhibeixen tot l’any, al pit, com un honor, i una tal Dorothy el que volia és anar més enllà de la volta celeste per descobrir què s’hi amagava. També l’han fet servir els ecologistes i, des de fa uns anys, el moviment LGTBI+, símbol de varietat i d’acollida.
Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.