L’Organització Mundial de la Salut defineix l’educació per a la salut (EpS) com les «activitats educatives dissenyades per ampliar el coneixement de la població en relació amb la salut i desenvolupar els valors, actituds i habilitats personals que promoguin salut». En el nostre país se sustenta sobre dos drets fonamentals: el dret a l’educació i el dret a la salut, àmpliament reconeguts en el nostre marc constitucional (articles 27 i 43).

L’educació per a la salut es treballa interdisciplinàriament a través de diferents àrees i a tall de resum es podria dir que hi ha tres dimensions principals que es treballen als centres educatius: l’alimentació sana, l’educació física i l’educació emocional, salut mental.

Aprendre bons hàbits d’higiene, mantenir una alimentació sana i variada amb productes i hàbits saludables són factors que s’aprenen a casa, però no sempre, perquè també s’han d’aprendre a les escoles. A l’educació per a la salut s’arriba construint condicions i fent viure experiències capaces de beneficiar el procés evolutiu; és clau també per a un bon desenvolupament personal. 

D’altra banda, la pràctica esportiva i l’activitat física diària són hàbits que s’exerciten també als centres educatius a través de l’esport escolar i l’educació física, però és evident que tenen cada vegada més importància també com la lluita contra el sedentarisme i l’obesitat infantil, elements que formen part del nostre dia a dia. 

Hi ha un tercer element que hem de tenir en compte: la salut mental. És preocupant que els nostres nens i adolescents tinguin cada vegada més addiccions: a les xarxes socials, a les pantalles, als videojocs. Aquestes addiccions tenen moltes conseqüències, però el més greu és que cada vegada són més freqüents i preocupants entre els adolescents. 

Les autolesions, els intents de suïcidi i els problemes associats a l’alimentació com la bulímia i l’anorèxia són problemes silenciosos, ocults, però amb conseqüències dramàtiques en la majoria dels joves que els pateixen. Per això també cal educar en l’emocional per tenir una bona salut mental, que és clau per a un desenvolupament educatiu i un rendiment acadèmic òptim.  

La pandèmia va suposar un abans i un després en la nostra societat. Durant el primer any de pandèmia, un 6,4% de la població va acudir a un professional de la salut mental per algun tipus de símptoma, un 43,7% per ansietat i un 35,5% per depressió. Ens trobem en una situació crítica d’augment de la demanda en l’atenció a la salut mental i els joves són un dels grups de població que han vist més afectada la seva salut en aquests últims anys. 

Les noves formes d’assetjament, odi i violència a les xarxes, l’accés cada vegada més precoç a la pornografia, les noves addiccions a les xarxes socials i a les apostes ‘online’, etc. requereixen que els nens i joves tinguin una sòlida preparació emocional que els permeti interactuar amb responsabilitat davant aquestes noves amenaces i conflictes que impliquen el context tecnològic i de pandèmia.

Així mateix, és cada vegada més freqüent trobar als centres educatius quadros d’estrès entre joves i adolescents, un estrès associat al nivell d’exigència i interlocutòria exigència per arribar a una nota alta que els garanteixi l’accés a la universitat. De la mateixa manera, molts joves pateixen estrès a aquesta edat per arribar a la mitjana de rendiment dels seus companys i evitar una estigmatització deguda al fracàs escolar.  

En moltes ocasions és difícil detectar aquests símptomes, ja que l’adolescència està vinculada a diferents estats d’ànim. Per això és convenient establir cursos i facilitar la comunicació amb el seu professorat i orientadors dels centres amb l’objectiu de canalitzar una guarda i suport adequat per a aquestes situacions que poden arribar a provocar greus casos d’ansietat.  

És necessari reforçar com a objectiu educatiu les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres. Però és fonamental promoure l’educació emocional en el currículum de totes les etapes educatives, amb l’objectiu d’aconseguir una formació integral que inclogui entre les seves metes educar l’alumnat en el concepte i valor del benestar emocional, en la prevenció i detecció precoç dels riscos de salut mental i buscar les eines emocionals necessàries.

Els docents passen moltes hores a les aules veient com actuen i interactuen els seus alumnes. Són testimonis preferents en la detecció de problemes, però en la majoria dels casos es troben sense eines. Per això és essencial introduir les competències emocionals en la formació inicial dels docents i ampliar l’oferta d’activitats de formació permanent, relacionades amb les competències clau vinculades a l’educació emocional. 

La introducció i el reforç d’aquesta tercera dimensió dins de qualsevol estratègia per a l’educació per a la salut és prioritària. La salut mental no ha sigut fins ara una prioritat en el sistema educatiu, per això hi ha menys eines per tractar-lo, per detectar problemes i ajudar els alumnes a afrontar els seus problemes. L’educació per a la salut ha de ser abordada integralment, en totes les etapes educatives, perquè en cada edat hi ha nous reptes i nous hàbits per treballar.  

En resum, la salut proporciona benestar, un equilibri en les nostres vides que ens permet millorar les nostres relacions socials, però en l’àmbit educatiu, mantenir un equilibri emocional, una bona salut sobretot mental i hàbits saludables ajuda també a estar en millors condicions per a l’estudi i, per tant, tenir més bon rendiment.

Aspirem a aconseguir arribar a l’equilibri que Juvenal va introduir en el seu famós aforisme: ‘mens sana in corpore sano’ i, per aconseguir-ho, una vegada més, és necessària l’educació.