Va tenir sort Alexandre Dumas de viure a França i no a Catalunya, així va poder escriure ‘El comte de Montecristo’ sense que se’l prenguessin a conya. El comte, Edmond Dantès, tancat en un penal, es va passar anys pensant un pla de fuga i, tot i així, per aconseguir-ho, va haver de fer-se passar per mort i que el llancessin al mar. Els presos catalans, en canvi, en tenen prou de demanar permís per anar a comprar un gelat i oblidar-se de tornar. Així no hi ha manera d’escriure una bona novel·la. Una cosa és que l’abat Faria li ensenyi a Dantès tot el que sap i el proveeixi de tenalles, badaine i palanca; i l’altra és que ja en la seva primera trobada li revelés el gran secret: «Si vols escapar-te, espera que et portin a la platja i un cop allà, digues que vas a comprar un gelat».