En la seva compareixença, a un quart i cinc de dotze de la nit, va pujar al faristol i va tornar a trufar el seu discurs de les paraules ‘humilitat’ i ‘tranquil·litat’. Només es va alterar una mica quan va proclamar, a les 23.21, «hem fet història». Encara bo que un minut després va dir que aquesta nit «calia disfrutar-la». Jo espero que s’exaltés una mica, que es desmoderés, que ballés una mica, hi té facilitat. La d’ahir a la nit és la gran fita de la seva biografia, el momentàs, la victòria, la canya, la pera, l’absoluta. I a sobre ha aturat Vox, l’ha enviat a l’oposició, ha desbaratat les fanfarroneries d’Olona, que vendrà el vestit de ‘faralaes’ i es desempadronarà. Tot i que és el seu caràcter. Bonilla ha guanyat. Hi ha els que per menys de la desena part d’aquest triomf han estat tres nits consecutives cantant ABBA en un karaoke. «Em sento molt orgullós de ser andalús», bramava, sí, bramava, a les 23.25, amb una exaltació com d’home que acaba de complir un gran somni o li han tret per fi l’otitis. Els tranquils també bramen. Però per fer-ho han de guanyar unes eleccions per majoria absoluta.