¿L’antiautonomisme contra Vox?, article de Xavier Casals

Macarena Olona ha convertit els 12 escons i 396.607 vots (10,9%) que Vox va aconseguir el 2018 en 14 diputats i 493.932 sufragis (13,4%). Però això s’ha vist com un fracàs per l’alta expectativa de vot (Santiago Abascal esperava 26 escons) i la seva irrellevància perquè el PP formi Govern. Les causes d’aquest resultat són diverses, però és possible que el seu antiautonomisme li hagi passat factura. Com és sabut, Vox rebutja l’Estat autonòmic («el xiringuito dels 17 estadets», segons Abascal) i en vol crear un altre d’unitari d’«un sol Govern i un sol Parlament». Prèviament vol tornar «de forma immediata a l’Estat les competències d’educació, sanitat, seguretat i justícia» i limitar al màxim «la capacitat legislativa autonòmica». Aquesta aposta ha fet que els seus candidats autonòmics no semblin gaire preocupats pel funcionament de les comunitats. Així, el seu únic diputat electe el 2019 a Castella i Lleó, Jesús García Conde, no va saber contestar quan li van preguntar com abordaria la «ideologia de gènere» i la «unitat d’Espanya» des de la Cambra regional. Igualment, en els comicis catalans del 2021 el candidat de Vox, Ignacio Garriga, creia que el pressupost de la Generalitat era de 27 milions d’euros quan és de 30.000, cosa que no li va impedir obtenir 11 escons (7,6%). Alhora, el seu candidat a Castella i Lleó el 2022, Juan García-Gallardo, a l’aconseguir un resultat decisiu perquè el PP formés Govern (13 diputats, 17,6%), va negociar una retallada d’estructures i pressupostos, i també una vicepresidència sense cartera en un Executiu de coalició. El seu sou supera el del president i ha nomenat tres alts càrrecs (un de nou encuny: director de gabinet). La premsa ha assenyalat que aquest Govern ha augmentat la xifra i el pressupost d’alts càrrecs, però Vox afirma que els últims s’han reduït un 20%. Per ara, no sembla que la formació percebi l’autonomia castellanolleonesa com una greu disfunció de l’Estat, malgrat clamar contra els «estadets». En aquest marc, possiblement Olona ha reflectit aquest menyspreu del partit cap a les autonomies, afegida a la seva creença en la força de la marca i el poder de convocatòria de la seva cúpula. Per això aquesta, en lloc de buscar un lideratge local amb empenta, ha empadronat com a candidata una de les seves integrants a Salobreña, el que ha reforçat el seu perfil de «paracaigudista». Atès el seu rebuig de l’andalusisme polític (Abascal va titllar el seu fundador, Blas Infante, de «pobre home»), Vox només pot encapçalar un regionalisme estereotipat, cosa que explica la desfilada de ventalls i vestits típics d’Olona. Així les coses, veient que el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va al·ludir a la «nacionalitat catalana» sense complexos i que el vencedor dels comicis, Juan Manuel Moreno Bonilla, ha fet gala d’un andalusisme discret, es pot pensar que en el progrés acotat Vox reflecteixi que la seva parròquia antiautonomista estigui tocant sostre. Al cap i a la fi, després de 40 anys d’existència, l’Espanya autonòmica gaudeix d’una mala salut de ferro.

¿L’antiautonomisme contra Vox?

És possible que el menyspreu del partit d’extrema dreta a les autonomies li hagi passat factura en les eleccions andaluses

El més llegit