França: menys president, més Parlament

Podria titular aquest article sobre la segona volta de les eleccions legislatives franceses amb una de les frases més repetides diumenge a la nit als platós de televisió parisencs: ‘Sisme electoral a França’. La realitat, tanmateix, és molt més prosaica: els francesos van donar en les presidencials d’abril un segon mandat a Emmanuel Macron per frenar la candidata de l’extrema dreta, Marine Le Pen, però ara han optat per negar-li la «majoria sòlida» (289 diputats) que va reclamar dimarts de la setmana passada a Orly abans de viatjar a Romania i Ucraïna. Els electors, amb una altra abstenció rècord (53,8), han optat per restar presidencialisme i sumar parlamentarisme. En efecte, per primera vegada en la Cinquena República un president haurà de governar en franca minoria (a 43 escons de la majoria absoluta), una pràctica habitual en la inestable Quarta República que De Gaulle es va encarregar de corregir. Des d’aleshores, els presidents han governat en majoria o han ‘cohabitat’ amb un primer ministre de signe contrari: va ser el cas de Mitterrand (PS) amb Chirac i Balladur (RPR), i de Chirac amb Jospin (PS). El 1988, el partit de Mitterrand va quedar per sota de la majoria absoluta, però el seu primer ministre, Michel Rocard, podia aconseguir-la, alternativament, amb centristes i comunistes. Ara Macron perd més d’un centenar de diputats. Els postgaullistes (LR), que podrien ajudar-lo a assolir la majoria absoluta, han avançat que «seguiran en l’oposició». Macron no haurà de ‘cohabitar’ amb la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), l’aliança de circumstàncies que lideraJean-Luc Mélenchon, el líder de la França Insubmisa –una hipòtesi amb què especulava per mobilitzar el seu electorat–, però haurà «de compondre aliances», en expressió de la portaveu del Govern, Olivia Grégoire, amb altres grups parlamentaris. Si Macron va trencar fa cinc anys el tradicional mapa polític francès, articulat entorn de postgaullistes i socialistes, ara es trobarà amb una Assemblea Nacional dividida en tres blocs: la seva majoria minoritària de centredreta, una esquerra més radicalitzada i l’extrema dreta. Sí, Marine Le Pen va ser la gran triomfadora en escons de la segona volta: el seu Rassemblement National (RN) no només aconsegueix formar grup parlamentari –l’FN del seu pare ho va aconseguir el 1986 quan Mitterrand va introduir tàcticament un sistema proporcional per debilitar la dreta neogaullista (RPR)–, sinó que multiplica per 11 els vuit diputats de què disposava fins ara. L’alta abstenció, sumada a la fallida del ‘front republicà’ en circumscripcions clau, han obrat el miracle electoral: un sistema uninominal (un diputat per districte) i majoritari a dues voltes ha dibuixat una Assemblea Nacional molt més proporcional. Els francesos, a esquerra i dreta, van votar Macron en les presidencials d’abril per frenar la candidata de l’extrema dreta, però ara s’han quedat a casa o, fins i tot, han votat per l’RN per castigar el president i acotar el seu marge de maniobra. Un altre exemple, de signe contrari, els votants d’Emsemble!, la coalició electoral de la majoria presidencial, han trencat el ‘front republicà’ en els duels que enfrontaven un candidat de la NUPES amb un altre de l’RN: set de cada 10 s’hi han abstingut. La majoria presidencial havia cridat a no votar per l’extrema dreta (RN), però havia advertit que s’havia d’estudiar «cas per cas» el perfil dels candidats d’esquerres. Els electors, a més, han ajustat comptes amb el macronisme. Els pesos pesants del PS que fa cinc anys es van passar a En Marxa, l’‘start-up’ de la ‘nova política’ de Macron, han sigut castigats en les seves circumscripcions pels seus antics votants. És el cas paradigmàtic dels dos pilars de Macron a l’Assemblea Nacional: el seu president, Richard Ferrand, i el cap del grup parlamentari, Christophe Castaner. Una altra exsocialista, la ministra de Sanitat, Brigitte Bourguignon, ha sigut derrotada al seu districte i, seguint una regla no escrita, haurà d’abandonar el Govern. Els anomenats ‘elefants’ del PS, començant per l’expresident Hollande, havien criticat l’aliança electoral amb Mélenchon, però l’actual primer secretari, Olivier Faure, ha sigut objecte de plebiscit en la seva circumscripció (64,5%) i ha salvat el seu grup parlamentari (la referència era l’1,75% d’Anne Hidalgo en les presidencials d’abril).

França: menys president, més Parlament

L’abstenció i la fallida del ‘front republicà’ han obrat el miracle electoral: un sistema majoritari ha dibuixat una Assemblea Nacional molt més proporcional

El més llegit