Aquest dimecres s’acaben les classes en escoles i instituts. Per sort, perquè, si no, en lloc de festes de comiat, hauríem hagut d’anar als centres com qui s’enfronta al panorama d’un congelador després d’un tall de llum. Alumnes i professors i bidells i estudiants en pràctiques han viscut setmanes al límit de l’esgotament, exhaustos i deshidratats, sotmesos a unes condicions en què és del tot impossible que el cervell emeti senyals de vida. Ja hi pot haver polèmica sobre pedagogia, classes magistrals i memorització, sobre adquisició d’habilitats i estratègies cognitives i tota aquesta filosofia educativa que ara ens envaeix. Tot s’esvaeix quan resulta que has d’ensenyar o aprendre a la ratlla dels 40 graus i quan, com a solució a l’infern, l’administració et recomana que «diversifiquem activitats; si és necessari, amb més estones de pati o fent les classes en espais de pati o en parcs».