El sofà se li ha anat quedant petit. Ja no corre a buscar-la amb el genoll ensagnat després d’emular el futbolista de torn. No li demana entrepans de Nocilla ni insisteix a baixar al parc. No, el seu fill està a punt de fer els 30 anys i, com tants, segueix a casa. Ja falta poc, es diu ella. I, a l’instant, la culpa i l’anhel s’enfronten. És una baralla vella, aquesta. Ja se la coneix. Fa anys que hi pacta. Si no estigués tan cansada...