Molt ha sorprès això del nou carnet de conduir B1 a una mare com servidora, que ha d’argumentar diàriament sobre els beneficis del transport públic quan la prole es queixa que l’autobús fa pudor, de la calor que hi fa a dins, de les frenades que fa i que triga molt els caps de setmana. Això de la mobilitat sostenible, l’escalfament global, que es fonen els casquets polars i altres arguments no convencen els nens masegats i suosos, i segurament tampoc els usuaris dels trens, metros, autocars de línia i d’altres, tristament acostumats a llargues esperes, freqüències escasses i mitjans de locomoció vells, perquè en aquest país, amb honroses excepcions, la inversió en transport col·lectiu és una quimera. «O sigui, que som uns pringats», em va deixar anar el meu fill quan li vaig explicar que no em sembla acceptable desaprofitar el seu bitllet gratuït sufragat amb els impostos i pagar gairebé tres euros per poc més d’una hora en un aparcament municipal, que així et surt l’extraescolar a preu de caviar. Quan faci els 16 es podrà treure el nou B1 i demanar-me que li compri un d’aquests «quadricicles pesants» tan ‘cuquis’ que, pel que sembla, el Govern promou. Vehicles petits, amb disseny futurista, i gairebé tots elèctrics que es posen a 90 quilòmetres per hora (quina por) per anar per la ciutat i per carretera, amb un preu mitjà a partir dels 10.000 euros. Sembla que la DGT es dirigeix amb aquesta novetat a un milió de xavals que fins ara esperaven els 18 anys per poder conduir cotxes i no els quedava més opció que agafar l’autobús, la bici o una motocicleta. Esperem que no tots decideixin fer ús d’aquesta nova oportunitat d’omplir els carrers de trastos per a un o dos passatgers i s’animin a continuar pertanyent a aquesta espècie en via d’extinció anomenada vianant. O pringat, segons el vidre amb què es miri.