L’embolic de l’adverbi de focus

Fa vint-i-quatre hores que parlo d’una cosa anomenada «adverbi de focus». Va aparèixer en la meva vida dimarts, d’improvís, com en la de tants com jo, pares o mares d’algun dels 40.557 alumnes que aquests dies pateixen a Catalunya les horroroses proves d’accés a la universitat. Per als altres, aclareixo: l’examen de llengua castellana, primer de les proves de selectivitat d’aquest any, incloïa un exercici de «sintaxi inversa». Seguint l’enunciat calia redactar una oració que inclogués un adverbi demostratiu, un verb modal, un adverbi de focus i un complement agent. I vet aquí l’escull on van ensopegar molts: ¿Quèquè dimonis és un adverbi de focus? Ho vaig buscar al llibre de llengua castellana de la meva filla. Ni rastre. Ho vaig buscar a la ‘Nueva gramática de la lengua española’ de la Real Academia (edició del 2010). Eureka. Allà es parla d’una mena de revolució dels adverbis, que jo ignorava per complet. Les coses estan canviant. Hi ha més categories que abans. Alguna cosa es mou en el sintagma adverbial. Però no només en aquest. I no de la mateixa manera a tot arreu. A Catalunya, per exemple, és obligatòria la nova gramàtica. A Andalusia, encara no. Un predicat ja no és el mateix a tot arreu. Pitjor: un predicat és, a segon de batxillerat, diferent del que era a segon d’ESO. L’embolic és més embolicador del que semblava i l’adverbi de focus és només el seu abanderat. M’encantaria, per cert, mantenir una conversa sobre adverbis de focus amb el professor Ángel J. Gallego, responsable dels exàmens de llengua castellana de les PAU a Catalunya, però no m’he atrevit a escriure-li. Aclarit l’assumpte, i més relaxada, vaig passar la resta del dia a internet. No vegin vostès la conya que hi havia a les xarxes amb aquest tema. «Mai vaig pensar que ploraria per una cosa anomenada adverbi de focus», deia una estudiant. «Mira, un adverbi de focus», escrivia un altre, sobre la imatge de la bombeta de la seva taula. També hi havia fotos de foques mascles. Acudits: «¿Què fa una foca a les fosques? Espera un focus». Multitud d’alumnes queixant-se que mai havien sentit a parlar de tal adverbi. I agraïments exaltats, com aquest: «Contra la ignorància, bons professors, ¡gràcies, Toni!!». A la tarda, em vaig trobar amb altres pares d’examinands i la primera pregunta va ser: «¿Com li ha anat a la teva filla amb l’adverbi de focus?». Els criteris d’avaluació de les proves de la selectivitat no són cap misteri. Qui vulgui conèixer-los, només ha d’accedir a la pàgina web oficial del Departament i buscar un document titulat «Glossari de llengua castellana». Allà trobarà el nostre amic l’adverbi de focus, inclòs en una llista de novetats d’aquest any i marcat en contundent lletra negreta. La qüestió de l’adverbi ha posat el focus (perdonin la broma fàcil) sobre una cosa més seriosa: la manera en què els alumnes arriben a aquests exàmens, la responsabilitat que tenen en l’assumpte els seus preparadors, de qui s’espera que coneguin els criteris i que proporcionin als seus alumnes informació útil, vàlida i actualitzada. O la pertinència d’utilitzar la selectivitat com a escenari de les noves revolucions del llenguatge, i no fer-ho de la mateixa manera a tot arreu. Malgrat tot, celebro que la gramàtica s’actualitzi, tot i que preferiria que ens facilités la vida en lloc de complicar-nos-la. Finalment, per si hi ha algun dubte i per si de cas algú els pregunta de sobte, aquí van alguns adverbis de focus: amb prou feines, gairebé, exclusivament, concretament, fins i tot, només, també, tampoc.

L’embolic de l’adverbi de focus

La qüestió adverbial ha posat el focus (perdonin la broma fàcil) sobre una cosa més seriosa: la manera en què els alumnes arriben a aquests exàmens, la responsabilitat que tenen en l’assumpte els seus preparadors

El més llegit