Tornen els alumnes a les aules, en uns dies demencials, empeltats del foc de l’infern. Hi tornen per repetir un any més la prova que els permetrà no pas accedir a la Universitat, sinó fer-ho en les condicions desitjades. És a dir, al centre que han triat i a la carrera que han escollit. De fet, la prova d’accés més aviat s’hauria de dir “examen per mirar d’enquibir cadascú al seu lloc”, perquè el cert és que el percentatge d’aprovats és enorme, de tal manera que tot plegat s’acaba convertint en un tràmit de col•locació, un sistema d’ordenació. Un tràmit, esclar, que els alumnes que desitgen cursar un grau amb molta demanda i poca oferta pateixen com un càstig diví, perquè és en aquests casos quan la Selectivitat recupera de debò el seu antic nom: selecciona.