Segurament sap, ha llegit, li deuen haver recomanat llibres i ell mateix també deu haver vist, al passar, a través dels vidres, llibres bonics que conviden a traspassar la prestatgeria. Aquesta vegada, l’alcalde de Madrid, que segurament va estudiar i estudia, que es fixa en coses boniques i fins i tot les utilitza o les toca, s’ha portat com un illetrat, incapaç d’entendre la importància que té una biblioteca, és a dir, el que suposa al món una persona que ha escrit llibres, dedicada, a més, en gran mesura, a la ciutat en la qual ell mana. Mana provisionalment, cal dir-ho, perquè els artistes estan destinats a ser més longeus, en la memòria dels pobles, que aquells que han guanyat unes eleccions, que han ocupat un càrrec en el qual van fer una part del que deien que farien i després se n’han anat sense deixar més empremta que la de la seva ombra.