Shakira i Piqué mantenien una relació oberta, ¿podria jo fer el mateix?

«Shakira i Piqué haurien tingut una relació oberta durant anys, segons l’entorn del futbolista. La seva separació continua fent parlar. Ara, l’entorn del futbolista assegura que la parella mantenia una relació oberta». Fa molt pocs anys ningú s’hauria atrevit a escriure una cosa semblant. Les relacions obertes eren un immens tabú, i admetre que una parella casada, amb fills, respectada i admirada, havia assolit un acord similar, hauria sigut impensable. S’admetien les infidelitats, es veia gairebé com normal que un home li fos infidel a la seva dona i que la seva dona li perdonés en nom de l’amor, es deia allò que «és que els homes tenen necessitats diferents de les dones» i així es justificava. Però les parelles obertes eren una cosa molt diferent. Es veien gairebé com un tipus de perversió, com una parafília, com una cosa que calia ocultar. Quan llegeixo això recordo que la meva amiga la psicòloga Lara Ferreiro m’explicava que havia augmentat notablement el nombre de dones que acudien a la seva consulta i que li explicaven que mantenien una relació oberta. Existeixen molts tipus de relacions obertes, però a la consulta de la Lara es repetia un patró. Parella jove, sense problemes econòmics, ni tampoc d’avorriment sexual ni de desgast en la convivència, en la qual ell proposa obrir la relació per afegir una mica de picant al seu vincle. En principi, ella no hi està gaire segura, però accedeix per no perdre’l. Tot va bé fins que ella coneix un altre home, a algú que li agrada molt. Llavors ell, el mateix que havia proposat obrir la relació, acaba presa d’un atac de gelosia. Això em va recordar la meravellosa pel·lícula L’innocent, de Visconti, un dels meus films favorits. El Tulio està casat amb la Giuliana, però està enamorat de la viuda Teresa Raffo. Així que li proposa a la Giuliana que tinguin una relació oberta, que siguin lliures. Dit això, se’n va amb la Teresa de viatge. Però la Teresa flirteja amb altres homes i sembla ser que el Tulio desitja una relació oberta amb la seva dona, però no amb la Teresa. Per ell, la seva dona és com una germana molt estimada. Però la Teresa és la seva amant. Quan el Tulio torna a casa es troba una Giuliana nova, resplendent, bellíssima. I és que la Giuliana està il·luminada per un llum interior: s’ha enamorat de Filip, un poeta jove, ben plantat, atlètic, que ha marxat a la guerra. Fascinat de nou per la seva llegítima, el Tulio s’entossudeix a reconquerir-la. Filip mor... I la resta és tot drama, passió i crim. L’important és que el Tulio es mostra tremendament gelós del fantasma del Filip. De la idea que la seva dona n’ha estimat un altre, i que continua estimant el que li queda d’ell, en la memòria i al cos. ¿He vist relacions obertes que funcionen? Sí, les he vist, i que han durat anys. La majoria les he vist en parelles d’homes. Molt poques vegades en parelles d’un home i una dona, tot i que sí, les he conegut. I n’he conegut una de molt llarga durada entre dues dones: La que inspira la relació de Selene i Gaia a la meva novel·la Selene i els quatre elements. Però sembla que les relacions obertes s’han posat de moda i és més que probable que vostè, que em llegeix, s’estigui plantejant obrir la seva. Així que li proposo que abans es faci unes quantes preguntes. 1. ¿ÉS UNA COSA QUE VOLEU ELS DOS O N’HI HA UN QUE HO HA PROPOSAT I UN ALTRE QUE NO N’ESTÀ SEGUR? Indiscutiblement, el més important que heu de saber abans de començar una relació oberta és si els dos esteu per la feina. Si un dels dos està indecís, això podria conduir al més tòxic per a una parella: el ressentiment. Si una persona se sent forçada a la situació, res de bo en sortirà. Garantit. 2. ¿HO HEU PARLAT? Per assegurar-se que tots dos voleu una relació oberta, cal asseure’s amb calma, discutir, parlar els pros i els contres, i expressar clarament i sense reserves qualsevol inquietud o dubte que pugui sorgir sobre un acord de relació oberta. La comunicació és clau per mantenir el nivell de respecte necessari perquè funcioni. 3. ¿ETS UNA PERSONA GELOSA? Primer cal aclarir que existeix una enorme diferència entre ser zelotípic i ser gelós o gelosa. La zelotípia és una patologia; la gelosia és un tret de personalitat. Les zelotípies es caracteritzen per la desconfiança i els pensaments constants, de tipus obsessiu, sobre una possible infidelitat de la parella. La gelosia és un sentiment de malestar causats per la sospita o temor que la persona estimada, és infidel o diposita el seu afecte en una altra persona, i són més o menys normals en una cultura com la nostra, que anima les relacions exclusives. No hi ha res de patològic en voler mantenir una relació tancada. De fet, el 95% dels nord-americans enquestats NO volien tenir una relació oberta. Si tu tampoc ho desitges, no entris en un territori que et farà patir. No hi ha res de dolent en ser conservador, molta gent ho és. Sí que hi ha una cosa dolenta en forçar la teva parella a què acabi fent una cosa que en realitat no desitja fer. Quan una persona ha accedit a obrir la parella, però ho ha fet sota coacció, o xantatge sentimental, o perquè, de qualsevol manera, ha sigut intimidada o assetjada fins que cedeix, o sent que no pot dir ‘no’... En fi, si accedeix, però realment no vol estar en una relació oberta, la recepta per al desastre està servida. 4. ¿QUINES SÓN LES TEVES EXPECTATIVES? Aquí és on la comunicació es torna primordial. No només necessites ser sincera amb la teva parella, sinó que sobretot has de ser-ho amb tu mateixa. ¿Esperes que això ajudi a renovar la teva relació, o és només una manera d’allunyar-se lentament l’un de l’altre sense haver de passar pel dolor abrupte d’una ruptura sobtada? Recorda sempre que el primer pas per aconseguir el que vols és saber realment el que vols. Si només vols obrir la parella perquè ja estàs avorrit/a de la teva relació de parella, no ho facis. Talla. És més sa per a tu i més honest envers l’altra persona. 5. ¿POTS SEPARAR EL SEXE DE LES EMOCIONS? ¿Ets el tipus de persona a qui no li agrada tenir sexe amb algú per qui no sents res? Si és així, no hi donis més voltes: una relació oberta no és per a tu. Si tens la intenció de mantenir la teva relació emocional amb la seva parella original, no te la juguis. No seràs feliç tenint sexe amb gent que en el fons no t’agrada, i corres el risc de trobar algú que sí que t’agradi... i acabar amb la teva parella. No és fàcil tenir sentiments per a dues (o més) persones diferents. No només no és fàcil: és la recepta perfecta per crear drama i conflicte. 6. ¿QUINES SÓN LES REGLES? Ho creguis o no, les relacions obertes impliquen molt més que simplement ficar-se al llit amb altres persones. Si no vols que es fiqui al llit amb ningú que tu coneguis, converteix-ho en una regla. El mateix si no desitges que tingui sexe a casa, o que mantingui sexe més de tres vegades amb la mateixa persona, o si no vols saber detalls de les seves aventures. Pensa per endavant en tot el que et podria molestar o fer mal, i fes-l’hi saber ara, no quan sigui massa tard. I no oblidis establir amb quina freqüència és acceptable el sexe fora de la relació principal. Si es fica al llit amb algú nou cada cap de setmana i tenies al cap una cosa molt més esporàdica, tu patiràs. Pensa també en qüestions com quanta informació s’ha de divulgar sobre les relacions secundàries, la gestió del risc sexual (ús de protecció, proves de detecció d’ETS, etc.) i la distribució del temps entre les parelles secundàries (o terciàries) i la principal. Per exemple, ¿vols garantir que certes dates especials les passareu junts? ¿O que mai parlarà per telèfon o xatejarà amb una altra relació si tu ets al davant? Ser honest amb tu mateix/a i amb la teva parella podria estalviar-te temps i mals de cap en el futur. Per definició, una relació oberta requereix un acord consensuat dels dos socis per entaular relacions amb persones fora de la relació principal. Com en totes les relacions, l’honestedat i la comunicació oberta són necessàries per a l’èxit. Així que, primer avalua les teves expectatives i necessitats personals i després conversa amb la teva parella per establir límits que protegeixin i concretin aquestes necessitats. Hi ha tants resultats possibles en una relació oberta/tancada com regles i acords entorn d’una. Last but not least: per garantir que les dues parts estiguin satisfetes amb els acords, els acords esmentats sempre es poden renegociar si és necessari. 7. ¿PER QUÈ VOLS UNA RELACIÓ OBERTA? Si la teva parella vol tenir una relació oberta, ha d’explicar clarament les seves raons. Potser és perquè ja t’ha sigut infidel, i a partir d’ara prefereix ser sincer i obert perquè no vol mentir més. Potser té uns gustos i unes preferències sexuals que no coincideixen al cent per cent amb les teves. Potser és algú que diferencia clarament sexe i amor. Una vegada que entenguis completament per què la teva parella està interessada en tenir una relació oberta, podràs prendre una decisió més informada sobre si continuar, o com continuar. 8. ¿PODRIA INTERESSAR-TE LA MONOGÀMIA UNILATERAL? Si no estàs interessat/a en estar amb altres persones, pregunta’t si estaries d’acord que la teva parella surti de la relació mentre tu continues sent monògam o monògama. Existeixen relacions obertes en les quals aquest és el cas: un té relacions fora de la parella, i l’altre no. És el cas de Selene i Gaia a Selene i els quatre elements. En aquest cas, la Gaia ho accepta molt bé, però si tu t’ho estàs pensant, has de ser honesta amb tu mateixa. Si ets algú que tendeix a posar-se gelós, haver de compartir la teva parella amb d’altres pot no ser la millor opció per a tu. I, repeteixo, no passa res per admetre-ho. No ets menys moderna, o progressista o generosa o mentalment estable per no voler compartir la teva parella. De fet, repeteixo, la major part de les persones no volen fer-ho. 9. ¿HAS SOSPESAT ELS PROS I ELS CONTRES? Agafa un paper, dibuixa una ratlla en la meitat i fes dues llistes. En la primera, escriu tots els avantatges d’una relació oberta que se’t passin pel cap: Per exemple, et permet obrir-te a noves experiències i satisfer qualsevol curiositat que vulguis explorar sense sacrificar el vincle de la relació primària. T’aporta una sensació constant de novetat, més oportunitats de connexió, possibilitats de provar diferents fantasies o desitjos... Pot ser que escriguis que estimes la teva parella però que sents que manqueu de compatibilitat sexual o pot ser que et doni morbo experimentar l’excitació de la seva parella al participar en actes sexuals amb d’altres. O hi pot haver moltíssimes més raons, escriu totes les que se t’ocorrin. A l’altre costat de la línia que divideix el foli, escriu els desavantatges. La gelosia, òbviament. O la falta de temps. O haver d’ocultar-ho a la teva família. O sentir-te rara, o culpable, o el que sigui. Escriu tot el que et vingui al cap. Després, guarda el foli 48 hores, permet-te reflexionar, i decideix amb calma. 10. ¿COM ÉS L’ESTAT ACTUAL DE LA TEVA RELACIÓ? Si estàs considerant una relació oberta, és fonamental que a la teva relació sigui sòlida. Moltes persones creuen erròniament que obrir una relació pot ser beneficiós en una parella amb problemes. Però això és tan ingenu com la idea que tenir un fill pot solucionar els problemes d’una relació. Atesa la complexitat que exigeix negociar i mantenir relacions no monògames consensuades, és obvi dir que tant la idea de tenir un fill com la idea d’obrir una parella per reparar una relació feta malbé generalment no acaba bé. Una relació oberta no és una solució ràpida o un remei garantit per a una relació que està fallant, pel que no s’ha d’utilitzar com a goma d’enganxar per unir els trossos d’una història que ja està trencada. AQUESTES DEU PREGUNTES ENS PORTEN A UNA ALTRA: ¿SERIES CAPAÇ DE DEIXAR LA RELACIÓ? Em va fer una pena enorme llegir un mail que li havia enviat una noia precisament a Lara Ferreiro. Hi deia que el seu nòvio li havia plantejat obrir la relació, i que ella no estava segura de voler fer-ho, però que no volia perdre’l. Mai, mai, mai, has de fer una cosa que no vols fer només perquè creus que si no ho fas perdràs la teva parella. Llavors estàs en la relació per necessitat, no per voluntat. I això és dependència, no amor. Si la monogàmia és un requisit per a tu, llavors has de trobar una altra persona que també comparteixi aquest requisit, igual com la teva parella ha de trobar algú que estigui totalment d’acord amb una relació oberta. Et mereixes ser on de veritat vols estar, no on t’ha col·locat una altra persona. Si finalment decideixes obrir la teva relació, has de tenir una paraula i un objectiu en ment: comprensió. La comprensió mira de trobar alegria en les relacions (sexuals o romàntiques) de la teva parella amb altres persones. Ser feliç perquè la teva parella és feliç. Per descomptat, obrir una parella és un risc gran. Pots arriscar-te a arruïnar la meravellosa relació que tens en aquest moment. Però potser no destrueixes res. Potser pots obrir-te a un món completament nou d’amor, felicitat i possibilitats per explorar i disfrutar junts. Però molt important que t’ho pensis bé abans de fer el pas,

El més llegit