Pablo Iglesias representa l’esquerra que se sent còmoda a la trinxera. Que dispara contra l’enemic i contra el qual gosa abandonar les files. Que mai renuncia als càntics revolucionaris i considera traïció el titubeig. La ideologia impregna les pupil·les de Iglesias, així veu el món. Per això va apostar per atiar la por de Vox en les autonòmiques de Madrid. ¡L’ogre!, cridava. No va entendre que, en aquell moment, la ciutadania preferia prendre una canya en una terrassa que cavar una trinxera.