Es diu el pecat, però no el pecador. Tampoc crec que li importés, perquè ja va deixar aquest món fa anys. Era un actor llampant, madur, d’aquests que de joves havien sigut musculosos i que amb el pas de temps continuen conservant una mica la seva figura. L’havíem convidat per entrevistar-lo en un lloc del País Basc el nom del qual no vull recordar. A despeses pagades, només faltaria. La sorpresa es va produir quan, al cap d’uns dies, ens va arribar una factura que no tenia res a veure amb transport, l’allotjament ni la manutenció: l’artista s’havia emportat una puta a l’hotel i li passava el càrrec a la ràdio.