¿Donar una sortida a Putin?

Aquest diumenge és la primera volta de les legislatives franceses. La incògnita que planeja és si Macron aconseguirà, com el 2017, la majoria absoluta per governar sense lligams. No se sabrà fins a la segona volta del diumenge 19, però les perspectives són pitjors que fa cinc anys. Només un 27% està satisfet amb el Govern que Macron ha format després de les presidencials. I tot i que una mica més de la meitat vol que obtingui aquesta majoria, el 45% aposta pel front d’esquerres que ha teixit Mélenchon integrant la majoria del partit socialista (el de Mitterrand i Hollande) i els ecologistes. Com si aquí Podem s’hagués menjat el PSOE. Avui, el populista d’esquerres Mélenchon és l’alternativa. I el populisme té on mossegar. La gran preocupació dels francesos (del 57%) és l’erosió del poder de compra. La rebaixa salarial causada per l’alça dels preus. I això que a França la inflació és del 5,8%, pel 8,1% de la zona euro i el 8,7% d’Espanya. Sens dubte, l’alt IPC espanyol dels últims mesos és una de les causes de la pujada de Vox que detecten les enquestes. Ja veurem Andalusia. Tots els governs temen avui el monstre inflacionista que alimenta el malestar i les protestes. La guerra d’Ucraïna no és l’única causa, però sí una. La pujada del gas natural ha disparat els preus de l’electricitat i la substitució del gas rus (que proveïa Alemanya i altres països) per gas liquat augmentarà encara més els preus. Per això Europa es resisteix a prohibir les compres a Rússia. Al contrari, a curt termini (l’hivern que ve), la gran por és que Rússia talli el subministrament, malgrat el gran cost que tindria per a les seves arques. Els preus energètics han pujat un 39% en un any i el del petroli un 50% des del gener. La UE ha decidit –després de moltes discussions– suspendre gairebé totes les compres de petroli rus i James Dimon, el president de JP Morgan, ha dit que el cru es pot disparar des dels 120 fins als 175 euros, cosa que seria una catàstrofe. Jason Furman, professor a Harvard i exassessor d’Obama, afirma: «Amèrica produeix tant petroli com en consumeix i els preus del gas estan poc afectats pel conflicte. A Europa el preu del petroli i del gas empitjoraran i perjudicaran l’activitat. A Amèrica és poc probable que, a curt termini, la guerra d’Ucraïna causi una recessió. Per contra, és molt probable que la provoqui a Europa». I l’augment del preu del blat i altres cereals per l’aturada obligada de les exportacions d’Ucraïna –el graner del món– està generant, com explicava Rafael Vilasanjuan en aquest diari, una emergència alimentària en països del Tercer Món de terribles conseqüències humanes que també portaran una immigració descontrolada. Per això Macron, Scholz i Draghi s’inquieten per la durada de la guerra, que arribarà al quart mes. No volen que Putin guanyi i estan disposats a seguir el boicot a Rússia per recolzar Ucraïna, però ¿quant pot durar la guerra i l’enviament de material militar, cada vegada més ofensiu, sense traspassar el que Putin consideri línies vermelles? Merkel va reaparèixer dimarts i va afirmar que és impossible actuar ignorant que Rússia és la segona potència nuclear del món. La prolongació de la guerra –a curt termini ni Ucraïna pot guanyar ni Rússia perdre– és preocupant. Els europeus són ciutadans i consumidors que poden votar contra els governs democràtics mentre que els russos són súbdits acostumats a viure en una dictadura. El cost de les sancions a Rússia, tot i que menor, a curt termini pot desestabilitzar més les democràcies europees que Putin. Alemanya, França i Itàlia ho volen evitar. Per això –com Kissinger a Davos– creuen que no s’ha d’humiliar Putin. I s’està creant una divisió europea. Els ‘pragmàtics’ són acusats pels ‘justiciers’ (Ucraïna, però també Polònia i els bàltics) de voler la pau a qualsevol preu. I Boris Johnson hi està d’acord. Al final, tot dependrà de si Putin accepta fer marxa enrere. I de la posició dels Estats Units, amb un president Biden amb difícils eleccions al novembre i un Trump combatiu. ¿Pot Putin, que ha comès un gran error de càlcul, admetre una sortida raonable que sigui el mal menor?

¿Donar una sortida a Putin?

Europa s’està dividint entre ‘pragmàtics’ (no només Macron) i ‘justiciers’ (Polònia i els bàltics)

El més llegit