Vet aquí un record de quan tenia deu o dotze anys i anava als 'hermanos' de la Salle. A vegades el professor —l’'hermano'— s’absentava de classe una estona, per la raó que fos. Llavors ens posava uns exercicis per tenir-nos ocupats i cridava algun alumne dels més aplicats perquè s’assegués a la seva taula i 'vigilés' la classe. Tothom havia de fer els deures en silenci i, si algú parlava o copiava, el vigilant apuntava el seu nom a la pissarra. Era un xivato, vaja. Els primers minuts tots callàvem, però aviat sorgien comentaris, rialles, batusses, i al final els tres o quatre noms de sempre acabaven a la pissarra. Quan tornava l’'hermano', castigava els assenyalats fent-los copiar una frase 500 vegades: “En boca cerrada no entran copias”. Es pot pensar que l’escollit com a vigilant tenia privilegis, però era un premi enverinat, perquè l’'hermano' deixava molt clar que si, al tornar, no hi havia cap nom a la pissarra, seria ell qui rebria un càstig, per no fer bé la seva feina.