Per les dretes i una part del món mediàtic, sobretot el que irradia la seva influència des de Madrid, Pedro Sánchez està acabat. No només és que creguin que perdrà les eleccions, sinó que literalment és que com si ja les hagués perdut. Tant és així, que dimecres passat, al Congrés, la líder de Cs, Inés Arrimadas, es va atrevir a verbalitzar el rumor que circula entre algunes tertúlies que Sánchez ja hauria emparaulat la seva recol·locació en algun organisme europeu o internacional. La derrota del PSOE davant el PP es dona tan per segura que fins i tot s’especula amb la possibilitat que el líder socialista renunciï a presentar-se, tal com va fer Rodríguez Zapatero el 2011. Es força un paral·lelisme amb la crisi econòmica de llavors, la que es va originar a nivell mundial el 2008, i que a Espanya es va agreujar per l’esclat de la bombolla immobiliària, entre altres factors. S’introdueixen termes de tan ingrat record com la ‘prima de risc’ per alimentar una sensació de catàstrofe general, com si ens dirigíssim a un escenari d’intervenció de les finances públiques per part de Brussel·les.