De vegades cal anar al cine sense saber què veuràs exactament. De vegades cal fiar-se de l’instint que et va portar a buscar un tràiler o sinopsi, confiar cegament en la curiositat que alimenta religiosament el teu cercador de Google i asseure’s a la butaca precaris de certesa, armats de preguntes i expectatives a mig embastar. I poques pel·lícules s’ho mereixen tant com ‘Todo a la vez en todas partes’.
Article de Mónica Vázquez Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Todo a la vez en todas partes
És una pel·lícula de ciència-ficció d’un humor àcid i afilat que et treu rialles netes i et deixa pensant entre cops de gràcia
Temes:
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- L’enfonsament d’un projecte
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos