L’adjectiu que fem servir per denotar una singularitat, un fet excepcional (històric), no concorda amb el que va ocórrer dimecres. A Catalunya, hi va haver dues fites importants, sí, però recurrents. Al Parlament, un nou intent d’evitar que la llengua sigui un camp de batalla (i, doncs, a la fi, un camp erm, desolat) amb l’aprovació de la llei del català. Al carrer (o a les oficines, als bars, des del despatx de casa, en un vaixell atracat al port o dalt d’un tren de rodalies), la gentada que volia adquirir una entrada per a l’enèsim concert de Bruce Springsteen a Barcelona, i dic enèsim perquè ja hem perdut el compte dels maratonians espectacles del cantant. Cues digitals i minuts interminables d’espera fins que s’esgoten les localitats.