Spectre i els còmplices

Tinc una relació soporífera amb les pel·lícules de James Bond, sobretot, amb les de Roger Moore, que vaig veure d’estrena en cines que ja no existeix, que feien olor de desinfectant i de crispetes greixoses i de festa de dissabte a la tarda, amb butaques que cruixien a l’asseure’s i en platees gegants que donaven a l’espectacle cinematogràfic una il·lusionant magnificència. I, tanmateix, m’adormia, una cosa infreqüent en les visites setmanals al cine, així que hoatribueixo a uns guions embolicadors com una troca enredada per un gat amb massa Whiskas. Començava, no sé, ‘A view to a kill’ (‘Panorama para matar’) i al cap de poca estona, cloc, hola, Morfeu, per això les confonc totes: tampoc ajuda a identificar-les que tants títols siguin variacions dels verbs ‘morir’ i ‘matar’. La música de John Barry sempre m’ha posat de bon humor, i aquest riff de guitarra, tan evocador; el personatge ha anat traient-se la caspa de mascle amb Daniel Graig, el trist, inexpressiu i sensible; i he recuperat alguns clàssics de Sean Connery a Prime Video, on 007, que hauria d’estar a punt de la jubilació, o mort, s’allotja ara, amb els films disponibles per a ‘fans’ de les diferents reencarnacions de l’agent. Tot i que, amics, la reina Isabel II ha preferit, en l’últim episodi de la seva vida, compartir un sandvitx amb un os a brindar amb xampany Bollinger amb James Bond. El jubileu, i el jubilat. Una constant de la sèrie de Bond és l’organització criminal Spectre, amb multitud d’empleats, suposo que des d’administratius (algú ha de pagar les nòmines) a soldats, passant per enginyers, mecànics, netejavidres, assassins... En els combats, desenes i desenes de treballadors del mal són tirotejats o apallissats, o les dues coses, i caldria veure què diu el seu contracte. Aquest sindicat del crim, ¿no té sindicat? ¿I com fitxen? No són quatre sicaris amb l’escuradents a la boca i armats de qualsevol manera, sinó gent de vint-i-un botons, amb uniformes de modista i, probablement, servei de tintoreria, amb bons tintorers capaços d’eliminar amb eficàcia les taques de sang. ¿Hi ha horaris, tenen família, comparteixen barbacoes, taules de ping-pong a l’oficina? Torno a preguntar, ¿com els fitxen?, ¿posen anuncis? «Multinacional cerca personal per dominar el món. Assegurança a tot risc. Abstenir-se fluixos». ¿Podem traslladar la idea de Spectre a Facebook o a Tesla? ¿Elon Musk seria Ernst Stavro Blofeld sense un gat persa per acariciar? Tot i que Musk sembla que porti el gat al cap. Vull assenyalar els còmplices, als quals de forma voluntària –no reclutats per força– participen en el complot. Als que callen quan l’algoritme funciona com una tènia, els que trafiquen amb les dades, als que van protegir el discjòquei Jimmy Savile, cavaller britànic, necròfil i violador de nens; als que sabien dels manejos de comissionista de Demèrit I, als que miraven a un altre costat quan Jordi Pujol feia el don Vito, als que col·laboraven, o col·laboren, amb l’operació Catalunya, als que coneixen amb qui i per a què vola Pegasus... Tot això és Spectre. Perquè hi ha un líder, sí, però també encobridors. Aquests que parlen en veu baixa, aquests que saben i callen, aquests que presumeixen de saber (i de callar)… El que expliquen a l’hora del cafè, el paper que passa de mà en mà, l’acció que no és innocent sinó comprometedora. Són molts, són multitud. La policia patriòtica no només la formen un ministre i un parell de comissaris, sinó la boira, espessa i àmplia, que empara. Escolto gent dir: «Jo soc bona persona». I separar els bons dels dolents, situant-se ells en la part del ring on s’asseuen els àngels. Mai vaig escoltar una bona persona de veritat dir que ho era i sí molts tramposos, convençuts d’una honestedat de cera. Tots som, en algun moment, còmplices: els periodistes quan els mitjans retorcen la veritat, els empleats bancaris i aquests productes desbaratats que venen, els pencaires d’una cadena de supermercats que ofega els agricultors, els telefonistes d’un ‘call center’ que deixen el client en els llimbs, els aficionats al futbol que seguiran el mundial de Qatar, on no es respecten els drets humans i les obres del qual han deixat ¡milers! de morts. Tots som còmplices. Tots som Spectre. Tots som bones persones.

Spectre i els còmplices

Tots som col·laboradors: els periodistes quan els mitjans retorcen la veritat, els empleats bancaris i aquests productes desenraonats que venen...

El més llegit