Baralles de galls | + Història

Els controls policials a l’AP-7 estan pensats per assegurar el bon funcionament de la via i que els conductors compleixin les normes, però poc es podien pensar els Mossos d’Esquadra quan, el dimarts de la setmana passada, van aturar una furgoneta que acabarien interceptant 57 galls de baralla. Les pobres bèsties tenien la cresta tallada, els havien arrencat moltes de les plomes i tenien els esperons llargs. Periòdicament ens arriben notícies com aquesta o com la del març, quan la policia va tancar un local a Sabadell on es feien lluites de galls. Ara és una pràctica il•legal però malgrat la seva prohibició se segueixen organitzant trobades clandestines (excepte a Andalusia i Canàries, on encara es permeten). De ben segur que és una activitat molt allunyada de la vida quotidiana de la majoria de nosaltres, però fa milers d’anys que existeix i té els seus orígens al continent asiàtic. S’han trobat representacions artístiques i restes arqueològiques antiquíssimes a zones de l’Índia i de Xina. Igual que passa ara, la finalitat de fer enfrontar dos animals era guanyar diners mitjançant les apostes. De fet els xinesos eren molt aficionats als combats entre animals i fa tres mil anys també organitzaven baralles de guatlles, tords i fins i tot grills (es veu que si els insectes no estaven d’humor per estomacar-se, els molestaven amb una ploma perquè es tornessin agressius). Aquella activitat asiàtica hauria arribat a Europa a través de Pèrsia i Grècia, on ja hi ha proves al segle VI aC organitzaven combats de galls. No és estrany, perquè per més que tinguem la imatge que eren uns demòcrates molt civilitzats (d’això en podríem parlar molt), eren una cultura molt donada a les apostes. Tant o més que els romans, que també van incorporar aquesta activitat entre els seus passatemps predilectes ara fa uns dos mil anys. Tot i això a l’Europa moderna la redescoberta de les baralles es va fer quan Ferran de Magallanes va arribar a Filipines al segle XVI. I van ser els mateixos colonitzadors portuguesos i espanyols els que van exportar-ho a Amèrica, on també va tenir molt èxit. Mentrestant al Vell Continent els més aficionats al tema eren els britànics, que des del segle XVII es van convertir en un referent. Fins al punt que quan al segle XIX es va començar a expandir per Barcelona, es va utilitzar la terminologia anglesa per promocionar-ho. El sempre recomanable blog Barcelofilia dedicat a la història de la capital catalana aporta dades molt valuoses sobre la qüestió que ens ocupa avui. Com que era una activitat pública i permesa, apareixia a la premsa. Per exemple, el novembre de 1832 al Diario de Barcelona ja en parlava. Aleshores hi havia una entitat anomenada “English Cock Fight” que ben aviat es va convertir en el Circo Gallístico Barcelonès i que els diumenges s’encarregava d’organitzar combats al Teatre Tívoli del carrer Casp. Anys més tard, a finals del segle XIX, van sorgir-ne altres com ara el Cock-pit Barcelonés, que al cap de poc es va canviar el nom per Sport Gallístico Catalán. No ha de sorprendre l’ús del terme “sport”, perquè llavors qualsevol activitat que pretenia ser moderna i que era d’origen anglosaxó recorria a aquesta paraula. Per cert, aquella entitat feia les lluites al Teatro Circo Español del Paral•lel tots els dimecres, divendres i diumenges. De ben segur que si es portés a terme una bona recerca sistemàtica a la premsa que en aquella època es publicava a altres localitats, trobaríem informacions similars perquè en aquells temps molt poca gent tenia en compte el respecte als drets dels animals. De fet, aquesta investigació també hauria d’esbrinar quan va ser la primera vegada que algú va començar a alçar la veu reclamant que s’aturés aquesta salvatjada, que no té cap altra finalitat que entretenir a una gent que gaudeix veient com dos animals s’intenten matar només perquè algú guanyi un grapat de diners amb les apostes. Afortunadament ara és una activitat residual i inacceptable per a la majoria de la societat. Una bona prova que no sempre temps passats han sigut millors. Virilitat masculina Més enllà de les baralles, el gall és present a moltes civilitzacions i se l’ha associat a determinats valors simbòlics. Per exemple, a Grècia se’l vinculava al déu Príap i a la virilitat masculina; a Roma al déu de la guerra Mart perquè sempre està alerta; i pel cristians primigenis el seu cant anunciava la llum de Crist i allunyava les tenebres. Entendre-hi + amb la història

El més llegit