PSOE, ERC, JxCat. O se’n salven tots o cap. Els tres han passat de presumir com uns valents, no direm temeraris ni tan sols atrevits, a compartir una més que notable tremolor de cames davant d’una adversitat sens dubte exagerada i en tot cas ajornable. Que tots tres han perdut credibilitat, cert. Que tots tres es desinflen, evident. Que les aigües s’agiten, inqüestionable. Però d’aquí al naufragi...Però ja es veuen, cada un a la seva illa deserta, vestits amb parracs i passant gana sota el cocoter solitari. El complex de nàufrag, el vertigen davant d’una onada que veus gegant des de la més temorosa subjectivitat, incrementa el perill de naufragi. Com deia un il·lustre navegant anglès, sempre que s’enfonsa un veler és que primer s’ha enfonsat la moral del patró.