Tot i que els líders polítics repetiran diverses vegades cada dia que les eleccions són andaluses i res més, a ningú se li escapa, a ells tampoc, que el resultat del 19-J a Andalusia es llegirà en clau estatal. Ocorre en totes les eleccions autonòmiques, però en aquesta ocasió aquesta projecció global tindrà més base que en d’altres. No en va es tracta de la comunitat on el PSOE ha tingut sempre el seu principal graner de vots i on els socialistes han guanyat 10 de les 11 eleccions celebrades fins ara, incloses les del 2018, en quès la suma de les tres dretes els va prendre el govern i va portar Moreno Bonilla a la presidència. Ara, juntament amb la previsible revalidació de l’Executiu del PP andalús –el dubte està en si incorporarà Vox o no– el que també està en joc és la primera prova del lideratge d’Alberto Núñez Feijóo i, per tant, el seu primer duel seriós amb el president Pedro Sánchez. No una situació com la que es produirà dimarts al Senat, per molta expectació que desperti, un desafiament dels de veritat, dels que s’avaluen amb l’únic mesurador fiable, els vots dels electors.