Un cuiner de Gandia es va posar moix per complir els trenta anys i, per no donar moltes voltes al coco, va aprofitar que tenia obert un canal de YouTube i es va posar seriosament amb la seva afició: editar material i pujar contingut. Així, es va dir, trauria una mica de partit d’aquestes coses que li interessen tant però potser no importen a ningú: els seus records com a teleaddicte i altres coses de la cultura popular. Per exemple: ¿què en va ser de tota aquesta gent de la televisió dels 90, aquests presentadors que semblaven eterns? ¿Per què no investigar la història d’‘El informal’ a fons, i examinar les entranyes d’un programa incònic? ¿Per què no fer el mateix amb el Grand prix i Ramón García? ¿Què en va ser de Carlos Jesús, qui era en realitat? Dit i fet, sense esperar l’èxit, va esquivar la melancolia i va començar a pencar amb la nostàlgia en el seu temps lliure.
La foguera | Article de Juan Soto Ivars
El dret a la rimembah
¿Quin sentit té fer la vida impossible a gent que està ensenyant a YouTube un partit tremend a imatges de la cultura popular? És ridícul que, per evitar el pirateig dels programes de televisió, hàgim arribat a un punt en què es trepitja el dret a la cita d’aquests creadors excel·lents.

Temes:
El més llegit
- Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal
- Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats
- La identificació via mòbil amb el DNI virtual és vàlida a partir d’avui
- "Tenia 18 anys i vaig deixar seduir-me pels diners fàcils"
- El futur Hospi de Jordi Alba i Thiago Alcántara: objectiu, arribar a Primera Divisió