No està gens clar què passarà amb la sanitat privada més enllà de que creixerà: no es veu quin dels seus components s’emportarà la part més gran del pastís. Fins ara les asseguradores dominaven la provisió: moltes es beneficiaven de la inèrcia de la població –cada cop més envellida- en algunes Comunitats, on havien cobert les llacunes de la sanitat pública en el passat, començant per les mútues dels autònoms; després pels convenis dels funcionaris i finalment per complementar alguns aspectes deficients de la prestació pública. Estant ara però les pòlisses amb primes pressionades per acords col·lectius d’empresa, o bé les asseguradores es mantenen pagant malament als professionals o acabaran col·lapsant els propis serveis, difuminant aquesta part l’aureola de qualitat percebuda que ha tingut l’assistència privada. És probable que en el reajustament la prestació hospitalària recuperi posicions, a la manera com es perceben avui algunes tecnologies, acomodatícies d’expectatives de intervencions sanitàries que actuen com a reclam. D’aquí algunes inversions que s’estan produint en el sector hospitalari, tot que algunes d’aquestes no assoleixen encara la rendibilitat esperada.