Com que en el batibull de la memòria se m’encavalcava l’enverinament massiu per la colza amb l’entrada a l’OTAN, m’aclareixo després d’una consulta a Google: el primer cas d’intoxicació per l’oli adulterat es va detectar l’1 de maig de 1981 i l’ingrés en l’Aliança Atlàntica es va produir el 30 de maig de l’any següent. Doncs sí, quatre dècades ja de l’adhesió a l’Aliança Atlàntica, que mai ha sigut aquí plat de bon gust. A Espanya, que vestia pantalons de pota d’elefant, bufaven llavors vents antimilitaristes perquè el país sortia d’una dictadura militar atroç i encara no s’havia recuperat del sobresalt del ‘tejerazo’. Els nois s’havien de declarar objectors de consciència per salvar-se de la mili. La decisió d’ingressar-hi la va prendre el Govern de Leopoldo Calvo Sotelo, àlies ‘El Breve’, tot i que en realitat ja érem dins des que Franco va signar el 1953 els pactes amb els EUA pels quals es va permetre l’establiment de quatre bases militars (Morón, Torrejón de Ardoz, Saragossa i Rota) amb les seves màquines nuclears per si la Unió Soviètica s’excedia.