Cony vermell, article de Maria Rovira

Toti Baches ha tirat endavant un documental sobre el tabú de la regla, “Red Cunt”. Tot plegat va néixer el dia en què va anar amb la seva filla a la pediatra. Davant d’una primera regla que podia aparèixer en qualsevol moment, la doctora li va dir que tingués preparat un necesser amb tampons i compreses, “per amagar-lo al fons de la motxilla”. Un cop fora de la consulta, la nena li va preguntar a la seva mare que per què ho havia d’amagar. I Baches es va adonar de dues coses: de les connotacions que havia tingut la situació i del fet que no tenia cap discurs positiu per donar-li a la seva filla sobre la menstruació. La menstruació ha estat negligida, infantilitzada i infraestudiada mèdicament. Com ho han estat les dones. Als anuncis de compreses la sang no és sang sinó un líquid blau, i quan ho assenyales sempre hi ha qui respongui que seria com ensenyar merda als anuncis de bolquers. No, no és el mateix. De fet, moltes professionals de la sexologia assenyalen que referir-nos a “higiene menstrual” apuntala aquesta idea de la regla com a una cosa bruta, i reivindiquen l’ús del terme “salut menstrual”. La regla hauria de ser una bona notícia: és un senyal de salut. El que fa mal és menstruar en un món on tot allò que escapa de les vivències d’home cis queda als marges. La reacció contra l’anomenada baixa menstrual no m’hauria de sorprendre, però ho fa. I que no s’hagi reduït a zero el % d’IVA aplicat als tampons i compreses m’indigna. No, no vull que ningú pagui un sobrecost per productes de primera necessitat. Potser hi ha qui preferiria que seguíssim l’exemple d’Hongria i els gravéssim al 27%. I ja que hi som, emular-la també en tants altres aspectes. A 'Red Cunt' es parla de la copa menstrual, estri que ha vist créixer la seva popularitat durant aquests últims anys, i també del sagnat lliure. No recordo el dia en què vaig descobrir que existia però sí la sensació que em va envair el cos quan ho vaig saber: em vaig sentir estafada. El cas és que es pot aprendre a retenir la regla i expulsar-la al lavabo, de la mateixa manera que en algun moment de la nostra infància vam aprendre a controlar el pipí. Tot plegat va sorgir durant els anys setanta com a resposta contra la síndrome del xoc tòxic, causada pels productes químics dels tampons. És simplement qüestió d’enfortir el sòl pelvià i de connectar-se de manera conscient amb una part del cos en la que només hi solem pensar per maleir-la, perquè molesta, incomoda, ens fa mal. Malauradament, no totes tenim l’espai i la possibilitat de practicar, de passar hores a casa, de tenir un lavabo a prop i disponible, de poder permetre’ns tacar. Poder fer aquest aprenentatge, com tot, és un privilegi que no tothom té. Com de radicalment diferent seria el panorama si ens haguessin dit en algun moment que no érem un tub que s’havia de tapar d’alguna manera i que podíem tenir control sobre el nostre flux menstrual. Seria el primer pas per sentir-la més nostra.

El més llegit