De moment, l’únic aspecte significatiu del congrés que Junts per Catalunya celebra demà al sud de França és que els seguidors de Carles Puigdemont es reuniran a Argelers, on uns 100.000 republicans espanyols van ser amuntegats el 1939, després de fugir de l’Espanya de Franco. Serà inevitable que els hereus de Convergència Democràtica aprofitin la circumstància per establir paral·lelismes entre la situació en la qual viuen alguns dels seus dirigents a Waterloo i l’exili que van patir desenes de milers de famílies republicanes. Tan inevitable com vergonyós. La primera nit que la meva mare va passar a Argelers, quan tenia 15 anys, va haver de cavar un buit a la sorra humida per dormir, arrupida amb el seu germà petit per protegir-se del fred i el vent d’aquell hivern criminal. No crec que cap dels assistents al congrés de Junts s’hagi d’acomodar així. La meva mare va arribar a Argelers caminant amb la seva família des de Manresa, perduda en aquell èxode dantesc de mig milió de desheretats. Suposo que la majoria dels ‘junters’ ho faran amb els seus cotxes. Podria portar aquesta comparació funesta fins al final de l’article explicant que la meva mare portava un xiulet fet amb unes canyes i penjat del coll per activar-lo en cas que algun guardià intentés violar-la, però no fa falta. Espero que Puigdemont i els seus es continguin i no insultin la memòria dels qui van passar un parell d’anys en aquell camp, en condicions infames.