Les dades que hem conegut aquests dies permeten afirmar que l’escàs nivell de compliment de les inversions previstes a Catalunyaper part de l’Administració central és una constant governi qui governi, mentre que a Madrid l’execució del que es pressuposta és sempre molt més gran. No obstant, l’any passat el decalatge es va situar en uns nivells desorbitats, ja que a Madrid es va executar el 187,3% del previst mentre que a Catalunya l’execució es va quedar tan sols en el 35,7%. Naturalment, aquesta enorme desproporció alimenta les tesis dels qui afirmen que Catalunya pateix un maltractament sistemàtic i que Madrid, com a conseqüència de la seva condició de capital de l’Estat, actua com un gran aspirador de recursos.  Però ni tot és culpa de Madrid, per simplificar, ni de bon tros és culpa de la pandèmia, com tristament ha mirat d’esgrimir la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez. Així que, sense deixar de reivindicar el compliment de les previsions, és necessari abandonar la queixa i defugir els eslògans fàcils, i adquirir consciència que el dèficit d’execució respon a múltiples causes.