Rufián no va aconsellar amb mala idea Jaume Asens que no viatgi tant a Waterloo, no sé per què els fugits s’ho prenen malament. El bo de Rufián només intenta que Asens toqui una mica més de peus a terra, que sovint sembla que ni ell mateix sàpiga si és al Congrés o prenent el te de les cinc amb el Vivales, mentre Comín els toca un nocturn de Chopin. A força de viatjar a Waterloo, s’ha instal·lat en un ‘jet lag’ permanent, i és clar, això es nota en les seves intervencions. Algunes conseqüències del ‘jet lag’ són el restrenyiment, i aquí tenim la cara d’Asens per corroborar-ho, així com la dificultat per concentrar-se i sortir-se’n al nivell habitual, que si en el cas del diputat d’Unides Podem ja era més que baix, ha quedat ara en subterrani.