Catalunya és una de les autonomies en les quals l’Estat va executar menys del 50% de la inversió aprovada en els Pressupostos de l’any 2021. A la comunitat de Madrid es va gastar gairebé el doble del previst. Aquestes dades no haurien de ser objecte de cap tipus de demagògia, ni política ni mediàtica. No hi ha conspiració coneguda entre l’Administració de l’Estat o entre els funcionaris per impedir l’execució d’aquestes inversions. Tampoc és seriós incloure obres en els Pressupostos per esgarrapar uns vots en el Congrés sabent que no es podran executar. Ni llançar una crítica generalitzada a la societat catalana per exigir que aquestes infraestructures compleixin els requisits mediambientals aprovat per la UE quan ni tan sols sabem quins projectes no s’han executat ni per quines raons. Com tampoc és acceptable que es proclami en l’aprovació les xifres rècord i després no es reti comptes de manera transparent. Tots aquests plantejaments són una mica infantils i no ajuden a resoldre els problemes sinó a treure rèdit polític de la seva existència.

Deia el que va ser president del Cercle d’Economia, José Manuel Lara que els polítics estaven obligats a ser previsibles. No només ells, sinó també les empreses i les institucions. La inversió pública és motor de la inversió privada i la seva realització desencadena multitud de projectes que no poden estar a mercè dels incompliments i, menys encara, de l’obscurantisme. L’arribada d’una línia de tren o l’obertura d’un accés condiciona la instal·lació d’una indústria, la posada en marxa d’un servei o el desenvolupament urbanístic d’un territori. Si no se sap si en els pròxims 12 mesos s’executa un terç o el doble d’un projecte es genera, principalment, incertesa, paràlisi. I això és molt més determinant que el greuge que uns o d’altres es puguin atribuir per guanyar vots. Dir que la culpa de l’ocorregut el 2021 a Catalunya és de la pandèmia és tractar la gent com si fossin menors d’edat, ¿potser en altres territoris no es van encarir els materials o no hi va haver pandèmia? Atribuir la falta d’execució de la inversió a la negativa d’algunes institucions catalanes a recolzar determinats projectes és faltar a la veritat mentre no sapiguem quines són les inversions no executades i les raons que ho han provocat.

Les societats madures com la nostra tenen dret a ser exigents i per exigir que siguin raonables, els poders públics tenen l’obligació de ser transparents. Al segle XXI, els projectes d’inversió, públics o privats, no poden respondre una caixa o faixa ni convertir l’exigència en demagògia populista que digui que no a tot. Per combatre els dos extrems és necessari que els projectes siguin previsibles i que el rendiment de comptes no sigui l’excepció quan convé fer propaganda sinó la regla per assegurar el progrés de les persones respectant el planeta. Des d’aquestes pàgines estem sempre amb l’exigència, amb la transparència i amb el debat racional. I en contra del greuge vacu, la demagògia i el populisme, sigui polític o mediàtic. Som previsibles.