El més sorprenent del recent tiroteig en una escola de Texas, que va acabar amb la vida de 19 nens i les seves dues professores, és que hagi causat tanta sorpresa. Perquè aquest terrible succés que ha commocionat el món és, més o menys, una rutina en un país, els Estats Units, on només aquest any ja hi ha hagut 212 tirotejos massius, lluny encara de la xifra monstruosa de 693 de 2021, en què van morir més de 45.000 persones de ferides de bala: la mort per armes de foc és ja la primera causa de mortaldat entre els menors d’edat. La paradoxa és que, després de la massacre de Texas, va sortir el mateix president Biden a reclamar que «cal actuar per acabar amb les armes de foc», però no és la primera vegada, ni serà l’última, que el mateix president mostra la seva impotència per regular una cosa tan elemental com la compra de pistoles. Ja li va passar a Obama, que va fracassar reiteradament en el seu intent d’esquivar el Congrés per imposar dures restriccions en la compra d’armes. Si els presidents demòcrates fracassen una vegada i una altra en aquesta reforma (com en tantes altres de caràcter social) no és només per una qüestió aritmètica dels vots al Congrés, sinó per una cultura profundament arrelada i que corroeix lentament la societat que s’autodenomina la més avançada del planeta.