El lloc del qual procedeix Eleven

Hi havia una nota final a ‘Ojos de fuego’, la novel·la de Stephen King que els germans Duffer, Matt i Ross, els creadors de Stranger Things, van llegir una nit quan eren adolescents i que els va permetre, molt temps després, crear Eleven, la noia capaç de derrotar monstres, i fer centenars de milers de coses més, amb la ment. Era una dedicatòria que per alguna estranya raó no apareix en l’edició del meu exemplar en espanyol de 1993. Deia una cosa així: «A la meva filla Naomi, que tot ho il·lumina, i que em va ajudar a entendre què és ser una nena llesta pel camí dels 10 anys. Ella no és la Charlie, però va permetre que la Charlie sigui ella mateixa». La Charlie és Charlie McGee, la protagonista de la novel·la, una nena capaç de cremar qualsevol cosa només mirant-la fixament. Naomi King té avui 52 anys i és reverenda. Reverenda, sí. És al capdavant de l’Església Unitària Universalista de River of Grass, a Plantation, Florida. La seva dona també és reverenda. De fet, abans de ser la seva dona, va ser la seva professora en el postgrau d’estudis religiosos que va fer a Chicago. És curiós. El pare, que tantes dolentes obsessionades amb la religió ha escrit, segurament ha d’assistir a tota mena de celebracions ara. Almenys va haver de ser-hi en la que la Naomi va guanyar el Stewardship Sermon Award al millor sermó de l’any 2005 per un discurs titulat, també irònicament, ‘Stand By This Faith’. ¿O no és ‘Stand By Me’ (‘Compta amb mi’), la pel·lícula que es basa en la seva novel·la curta ‘El cos’, una de les seves adaptacions favorites i celebrades del seu pare? Origen de la novel·la El cas és que Stephen King no acostuma a parlar-ne en les entrevistes. Tampoc concedeix gairebé entrevistes. Fa poc en va concedir una, i es va assegurar que seria l’única, precisament amb motiu de l’estrena d’una nova adaptació d’‘Ojos de fuego’. I a més de parlar de la seva filla Naomi, de qui diu que es frustrava sovint quan era petita –«i aquesta idea hi és a l’origen de la novel·la, ¿què passaria si una nena amb rebequeries pogués cremar qualsevol cosa?», es va preguntar–, i de dir que té una foto firmada per Drew Barrymore –la primera protagonista d’‘Ojos de fuego’– en la qual una Barrymore joveneta li encén un cigarret en el set de rodatge de la pel·lícula, parla de l’origen real de la novel·la. L’origen és un que es concentra en els primers minuts de la nova temporada de Stranger Things. Explica King que en la dècada dels 70 hi havia als Estats Units la paranoia que el Govern estava experimentant amb nens i drogues de disseny. Que se’ls donava LSD per mirar d’educar-los en algun tipus de control mental. No era cap paranoia, perquè els experiments existien, li recorda el periodista, i li cita un parell d’articles que en parlen. En un, s’hi diu que la Universitat de Harvard estava darrere de l’assumpte. El que passa en els primers minuts de la nova temporada de ‘Stranger Things’ és que es torna a 1979 i es fa un cop d’ull a com era un dia corrent en la vida d’Eleven i la resta de nens conillets d’Índies. Espies i telepatia «Es publicaven tota mena d’articles al respecte i jo estava en mode ‘no-ens-hem-de-fiar-d’aquest-Govern’. Donàvem per fet que si això estava passant, el Govern es quedaria aquests nens i els utilitzaria», explica King en l’entrevista. I això és just el que passa a ‘Stranger Things’. A la novel·la és una mica diferent, perquè els que han sigut sotmesos a experiments amb LSD, els que han participat en un programa anomenat The Shop (La botiga), són els pares de la Charlie, no la mateixa Charlie. A conseqüència d’aquests experiments, l’Andy i la Vicky desenvolupen una mena de telepatia que els permet manipular la ment dels altres i veure, a la manera en què ho fa l’Eleven, el que passa en un altre lloc. I la Charlie neix ja amb la capacitat de cremar tot allò que no li agrada. La novel·la es va publicar al 1980 i l’únic que hi passa és que la Charlie i el seu pare fugen dels agents del servei secret nord-americà que volen caçar-los. Admet Stephen King en aquesta mateixa entrevista que va escriure ‘Ojos de fuego’ en una època en què no pensava en absolut en el lector. «Em vaig divertir moltíssim escrivint-la. Va ser, d’alguna manera, alliberador fer-ho», diu. ¿Per què? Perquè era una novel·la de persecució i sempre havia volgut escriure’n una. Havia volgut deixar-se perseguir i improvisar, com els protagonistes. I va passar que una cosa que havia sigut concebuda com una diversió pròpia es va convertir, la nit en què els germans Duffer van devorar ‘Ojos de fuego’, en la possibilitat d’un mite actualitzat i expandit mundial. No, mai no es crea en va.

El lloc del qual procedeix Eleven

Stephen King va novel·lar a ‘Ojos de fuego’ la paranoia que es va estendre als EUA a finals dels 70 quan es va dir que la CIA havia començat a utilitzar nens com a conillets d’Índies per provar les possibilitats del control mental

Els germans Duffer van recollir el guant ampliant els poders del personatge de King Charlie McGee

El més llegit