Entenc la desolació del meu amic Fonalleras a l’escoltar la ministra d’Igualtat sobre «deixar enrere la cultura de la violació» amb la voluntat de «construir la cultura del consentiment». Es pregunta el meu company de columna: «¿De debò que el cervell de la ministra d’Igualtat no va estar a punt de col·lapsar en el moment de pronunciar un sintagma que ajuntava violació i cultura?» Entenc la repulsió d’ajuntar totes dues paraules. Però el fàstic no evita que la violació atengui la cara fosca del significat de cultura. Aquest potatge de tradicions i maneres de viure que marquen una època. I aquí, sens dubte, hi ha la construcció cultural del masclisme. Aquesta manera de ser al món, de creure que ser home significa tenir el poder sobre les dones, acceptar que aquest domini és natural, propi, i que ha de perpetuar-se.