Estava convençut que ja no estava de moda la cultura de dir cultura a qualsevol cosa, a qualsevol manifestació de l’ésser humà, fos cultural o no. Vull dir, per exemple, parlar de la cultura del benestar o de la cultura d’anar en bicicleta o de menjar entrepans de pastrami. Però estava equivocat. Es veu que dir cultura serveix encara per tot, és una paraula que funciona com un contenidor, per no haver de fer la paràfrasi que, resumida, podria dir així: la manera de fer d’una determinada col•lectivitat en funció d’unes característiques que li són pròpies i que la defineixen. Diguem-ne cultura, doncs, i estem al cap del carrer.