Molt a prop de la meva taula fan l’aperitiu dos joves que tenen al costat un cotxet de nadó. Ell o ella, indistintament, acosten de tant en tant la mà a la vora del cotxet i el gronxen amb compte, com per prolongar el son de la criatura, que des de la meva posició no puc veure. Han demanat dues cerveses i un plat de patates fregides verdes. Aquestes patates, de les quals no tenia notícia, estan fetes amb un toc de wasabi, d’aquí ve el seu color, i piquen una mica, segons m’informa el cambrer. Fa calor, però estem protegits del sol per una parra urbana molt espessa.