Des de l’arrencada de la invasió russa es tendeix a pensar, sobretot en amplis cercles d’opinió occidental, que Rússia és l’única que s’entossudeix en una guerra de propaganda que pretén justificar la seva violació del dret internacional i guanyar simpatitzants i aliats en la seva confrontació amb Ucraïna. I és cert que pel camí Putin ens ha intentat convèncer que Ucraïna volia atacar Rússia, que la seva operació especial militar només és, per tant, una mesura preventiva que únicament busca salvar els ucraïnesos d’un govern nazi i genocida, que mai ha atacat civils desarmats, que tot va segons els plans previstos i tantes altres perles. Però res d’això pot fer oblidar que també des d’Ucraïna i els seus aliats es juga amb cartes molt similars, procurant presentar una imatge impol·luta de si mateixos i visibilitzar l’enemic com una encarnació del mal sense pal·liatius.