Fem números: si amb els tres anys de presidència de Quim Torra els partits independentistes van perdre en conjunt més de 700.000 vots... i si el president Aragonès assegura que el seu govern ja ha acomplert amb només un any la tercera part de la feina de la legislatura... ¿Quants vots podria perdre l’independentisme quan arribi el 2025? Per trobar la incògnita, caldria dividir els 700.000 per tres i multiplicar el resultat per cinc, ja que si Aragonès no va errat cada any de presidència seva val per un any i un terç. És clar que, com tots sabem, la política i les matemàtiques estan renyits. Segons la regla de tres plantejada, els partits en qüestió (llegeixi’s qüestionats sobretot pels seus votants) s’haurien de repartir la ridícula suma de 200.000 vots. Per molt que breguin per aconseguir-ho, no s’acostaran ni de lluny a una semblant fita. L’explicació és senzilla: el gruix de la desil•lusió independentista, la consciència primer de l’estagnació i tot seguit del retorn vulgues no vulgues a la Catalunya lacustre, es va produir sota el signe d’un president més ocupat a mil•limetrar la pròpia i personal desobediència (no fos cas que anéssim a petar a la presó) que a fer res de profit per evitar que el procés s’acabés de morir d’inanició.