Una de les informacions més desoladores de totes les males notícies que ha proporcionat la invasió d’Ucraïna per Rússia es refereix a l’arribada a les fronteres del país agredit de personatges de diverses nacionalitats, entre elles l’espanyola, que, al mig del caos i amb l’excusa dd’ajudar les refugiades, raptaven dones i nenes per ficar-les en xarxes d’explotació sexual. S’ha de ser mala gent. S’ha de tenir pocs escrúpols i una sensació d’impunitat molt gran. Què deu haver sigut d’aquestes mares i àvies que fugien amb les seves filles i netes de la mà, i es van asseure a la furgoneta dels depravats que els asseguraven que les portarien a lloc segur. M’ho pregunto aquests dies, mentre assisteixo a la discussió sobre la prostitució, abolició o no. Un debat polític mil vegades obert i d’altres tantes tancat, que pel que es veu aquest país no té la valentia d’afrontar malgrat que és el tercer del món amb més puters. No va bé parlar-ho en la llei del dret a l’avortament, ni en la de llibertat sexual. L’incloc com una esmena, ho retiro, i així s’acabarà la legislatura. Tant de bo no ho haguessin ni esmentat, perquè no se’ns quedi la sensació que la pràctica més flagrant de deshumanització de les dones no és prou important com per posar-li una mica d’interès. Un altre punt de fricció de la coalició governamental, una altra baralla de noies per veure qui és més feminista, millor no remenar-ho i pacificar les enquestes. He llegit amb interès les opinions de tots els partits polítics respecte a l’assumpte, sempre aparcat, de l’ús i l’abús del cos de les dones pobres per satisfer homes que paguen per això. Totes les portaveus són dones, i les seves explicacions es resumeixen en «és complicat». Efectivament. Per a les coses fàcils ja hi ha les altres, les que no cobrem un gran sou i dietes per clciar avui el botó vermell i demà el verd. Es tracta efectivament d’una cosa tan complexa com decidir si el món en què volem viure admet aquest tipus d’esclavitud.