Un vell rei sempre farà com que és rei, tot i que estigui retirat i ja no ho sigui; hi té massa hàbit. Canviar un hàbit, obligat per les circumstàncies, i no per gust, és dificilíssim, gairebé tant com canviar una opinió. ¿Qui canvia d’opinió així com així? Cal admirar la gent que ho fa i que no li importa admetre que no tenia raó, ni abans ni segurament ara. Aquest canvi és una aventura fascinant, com quan respons «sí; no; bé, sí; espera, no; bah, és igual, sí; tot i que millor que no», i la pregunta era només si volies vi negre. Fer de rei es torna temptador fins i tot quan ets taxista, poeta, funcionària, ramader, enginyera, conductor d’autobús. Ser rei també és un tic. En un moment donat et surt sense voler, per pura supèrbia.