La prostitució, en el punt de mira

Aquesta setmana la prostitució torna a ser motiu de debat a l’esfera política i, consegüentment, en l'espai públic. Sense cap dubte, la prostitució genera polèmica i s'ha sotmès a escrutini donant lloc a tres models diferents que s'apliquen actualment als diversos països: el regulacionista, el prohibicionista i l'abolicionista. El model regulacionista, que contempla la prostitució com qualsevol altra feina i el regula com a tal, ha estat adoptat per països com Holanda i Alemanya, on hi ha districtes sencers dedicats a la prostitució en què s'exposen dones mig nues a aparadors, com si fossin cotxes, electrodomèstics o donuts de xocolata. Des d'aquest prisma, les dones són lliures d'escollir la prostitució i l'exerceixen de forma voluntària, obviant que els estudis en l'àmbit demostren que només un 5% ho fan lliurement. En aquest model la llei de l'oferta i la demanda regula els preus i el producte, donant lloc a situacions tan esperpèntiques com la promoció d'un local amb l'eslògan “consumeix tantes dones com puguis en una hora” o “per 100 euros pots prendre totes les cerveses, salsitxes i dones que vulguis”. També hi ha locals on els clients poden prendre un cafè en què s'inclou una fel•lació o locals on s'organitzen 'gang bangs' amb dones embarassades de més de 7 mesos. A més d'aquestes situacions d'explotació, aquest model perpetua la idea patriarcal que el sexe és un impuls irrefrenable en els homes que ha de ser satisfet per les dones. El model prohibicionista, present a països com Rússia i Filipines, castiga i penalitza les dones que exerceixen la prostitució considerant-les responsables d'aquesta activitat que és considerada immoral. En aquests contextos, pagar per sexe no implica cap tipus de mesura punitiva per als clients, en canvi, són les dones prostituides les que són sancionades. Des d'aquesta visió, a més de revictimitzar les prostitutes, es reforça la idea masclista que les dones provoquen i embauquen els homes. Pel que fa al model abolicionista, aquest considera les prostitutes com a víctimes del sistema patriarcal i la precarietat econòmica que afecta especialment les dones. Suècia i França són dos dels països que han adoptat aquest model. Des d'aquesta perspectiva, la prostitució és l'única sortida per a moltes dones en risc d'exclusió social, mentre que altres són enganyades i obligades a prostituir-se. Aquest model sanciona proxenetes i clients amb l'objectiu de no perpetuar la desigualtat de gènere i l'esclavatge sexual. Aquestes sancions a qui sosté el sistema prostitucional van acompanyades d'altres mesures molt valuoses com les ajudes a les dones prostituïdes amb l'objectiu d'oferir-los altres sortides que no posin en risc el seu benestar físic, psicològic i social. Diversos estudis mostren com l'exercici de la prostitució té conseqüències greus per a les dones, entre les quals cal destacar ansietat, depressió, trastorn per estrès posttraumàtic i consum de substàncies tòxiques - per bregar amb les problemàtiques descrites i per evadir-se de la realitat - . Altres estudis han avaluat els perfils psicològics de les dones que exerceixen la prostitució i la prevalença de trastorns mentals i de personalitat, així com haver patit abusos sexuals a la infància, és molt més alta que a la resta de la població; parlar de “lliure elecció” en el cas de la prostitució sembla, com a mínim, qüestionable. D'altra banda, el percentatge de dones que es prostitueixen per voluntat pròpia és tan petit que seria impossible mantenir el sistema prostitucional només amb elles, per això aquest es nodreix bàsicament del tràfic i l'explotació sexual. Sens dubte, la prostitució reforça i manté la jerarquia del gènere on els homes ocupen el lloc privilegiat, creient-se amb el dret d'obtenir de les dones allò que desitgen. És impossible educar els homes en el respecte, l'empatia i la reciprocitat amb les dones si es legitima l'ús dels seus cossos mitjançant una transacció econòmica. El model abolicionista de la prostitució és l’únic que parteix d’una anàlisi estructural de la situació de desigualtat real entre homes i dones. Amb aquest model, el cost econòmic per al país a curt termini és evident, ja que el negoci de la prostitució representa un 0,35% del PIB espanyol i les ajudes a les dones prostituides requereixen d’una inversió. Tot i així, a mitjà i llarg termini els beneficis per a la societat i especialment per a les dones, que són un 51% de la població, són d'un valor incalculable: cal fer arribar el missatge que les dones no som objectes ni estem en venta.

La prostitució, en el punt de mira

És impossible educar els homes en el respecte, l’empatia i la reciprocitat amb les dones si es legitima l’ús dels seus cossos a través d’una transacció econòmica

El més llegit