Sra. Colau, trobi el lladre de Vettel

Un dia, fa 10 anys, vaig aparcar la meva Bultaco ‘Lobito’ de 36 anys (ara la senyora Ada Colau ja no me la deixa portar per Barcelona i me l’he hagut d’emportar a Palma) al passeig de Gràcia-Aragó. I, quan em vaig treure el casc, se’m va acostar un dels millors éssers humans que he conegut en la meva vida: José. És guàrdia urbà. Em va dir que, com jo, estimava Marc Márquez i que, simplement, volia saludar-me. Vam intercanviar els nostres mòbils i ens vam citar per esmorzar dos dies més tard. El José va arribar al bar on esmorzem amb la seva motxilla pleeeeeena de carteres. I em va explicar la seva vida. S’aixeca a les cinc del matí, va al gimnàs i cada dia, a primeríssima hora del matí, baixa al metro amb un altre company/a a atrapar lladres, carteristes. Sempre són els mateixos. Els coneixen. Els atrapen. Els agafen les carteres (ja sense diners), els detenen i, a les dotze, fan una pausa en la seva feina, pugen a la superfície i se’n va als jutjats per testificar contra els lladres que van detenir la setmana anterior. Aquests ‘elements’ no només surten lliures del judici («la llei va en contra nostra, de tots, mai els passa res») sinó que, quan s’hi creuen, de sortida, a la porta dels jutjats, s’acomiaden dient-los: «Ens veiem demà». Al metro, és clar. De l’èxit al fracàs El José està cansat de perdre, però continua treballant a preu fet. «N’enxampem pocs, Emilio. Barcelona és una jungla de lladregots. No m’estranya que li hagin robat la motxilla al bo de Sebastian Vettel». El José pensa com jo (no com l’alcaldessa Ada Colau, a qui li importa un rave la F-1 i MotoGP), i és que després d’oferir al món, però no al món normal, no, al món ric, poderós, de les grans companyies i empreses, dels rics de veritat, dels que s’han deixat a Barcelona 163 milions d’euros en un cap de setmana, la millor imatge possible de la nostra ciutat, tot aquest èxit i glamur s’ha esvaït, embrutat, per aquest robatori, que és, segur, un dels molts centenars que es produeixen a la ciutat cada dia i que ni Colau ni ningú sembla poder evitar. El món ja ho sap Repeteixo, aquest món de la F-1, igual com el de MotoGP, és a dir, el món del Circuit, una de les instal·lacions catalanes amb més prestigi del món, atrau milers de persones amb enorme poder adquisitiu i, tot i que a la senyora Colau no li interessin, deixen molts diners a la nostra terra. El dolent és que, per incapacitat dels governants, també es deixen (o els roben) els seus rellotges, els seus portàtils, els seus mòbils i les seves motxilles. Des d’aquest dilluns, que ho sàpiguen (ho he llegit a tot el món), Barcelona s’ha convertit ja, per a la família de la F-1, en la segona ciutat menys segura després de São Paulo. Tots han llegit la notícia de Vettel del meu amic Guillem Sánchez, un dels grans, creguin-me. Tots saben ja que a Barcelona es corre perill, molt perill.

El més llegit