Res exemplifica millor la grotesca decadència de Joan Carles I que el seu desvergonyit viatge a cara descoberta des de la dictadura dels Emirats Àrabs al passeig amb barco de Sanxenxo amb parada final a la Zarzuela, i ens hem de començar a preguntar si l’espectacle tragicòmic que ens ha brindat des de la seva arribada a Espanya no és en realitat la campanya encoberta d’un republicà disfressat de rei emèrit que té per objectiu enderrocar la monarquia. Perquè, efectivament, ningú pot igualar Joan Carles I en el seu esforçat afany per humiliar la institució que encara representa el seu fill. I perquè, vist en perspectiva, el senyor que va començar a sabotejar la monarquia caçant elefants i pronunciant aquell patètic «no tornarà a passar» (evolucionat en l’«Explicacions, ¿de què?» escopit aquest cap de setmana), que és el mateix que es va repartir amb la seva amant desenes de milions d’euros procedents d’una altra dictadura com l’Aràbia Saudita, ha aconseguit passar en temps rècord de ser el cap d’Estat que presumptament va salvar la democràcia el 23-F a convertir-se en un passat defraudador fiscal que es fon les seves comissions davant dels nostres nassos sense immutar-se. Només un sabotejador amb ideals republicans pot aconseguir en tan poc temps rebentar el relat del rei exemplar que tant va costar fabricar, i que durant un parell de dècades va servir per tapar que aquell cap de l’Estat que ens havia protegit de Tejero era en realitat un ungit de Franco que va néixer d’una dictadura. Ens podem preguntar, a més, si aquest republicà disfressat de regatista decrèpit no ha compromès greument la monarquia amb la seva explosiva i pública reunió amb el seu fill, que corre el risc de veure com la infàmia del pare, ara blanquejada en una perillosa trobada, pot acabar infectant tota la institució.