El que no es diu és tabú. I durant molts anys, les dones hem amagat la nostra regla. Primer amb el dolor, camuflat amb el mal d’esquena o amb la migranya. Qualsevol cosa et permetia absentar-te de classe o de la feina sempre que no diguessis la paraula ‘menstruació’. Després, amb el tràfic de tampons i compreses. Que semblava que ningú els podia veure. Recordo aquells intercanvis a l’escola, dissimulant i passant-nos entre amigues les compreses de sotamà sense que ningú ho veiés. Després, el pànic a tacar-se i l’olor que el nostre cos desprenia quan teníem la regla. La societat i nosaltres ens esforçàvem molt per mantenir viu el tabú. Però com sabeu, les dones estem cada vegada més empoderades, i si el succionador de clítoris va treure el nostre potent òrgan sexual de l’armari, la copa vaginal ho ha fet amb la regla.